Hom pot dir que hi ha el Vilar, al costat del camp de futbol, o els Molls de l’Estació, davant l’Institut Narcís Oller. Però tots dos espais es troben en les mateixes condicions que quan van ser abandonats pels ibers fugint de l'exèrcit cartaginès d'Anníbal. Amb l’agreujant que, si es cau dins d’un dels sots, es pot acabar fent turisme per Nova Zelanda sense voler-ho. I si s’aconsegueix estacionar, després recuperar el cotxe obliga a anar desfent les dunes de pols que s’han format sobre els vehicles fins a trobar el nostre. Cert és que en altres barris vallencs que disposen d’estacionaments gratuïts també es corre el risc de trobar l’endemà l’auto com un llagostí flamejat al brandi, però aquest és un altre tema.
L’arrel del problema rau en el fet que una bona part dels nostres administradors -no tots afortunadament-, més que a resoldre els problemes, es dediquen a capejar-los. D’aquí que hàgim arribat a veure consellers toreros. Fa uns anys, a la vila d’Arbúcies, hi va haver queixes perquè un revolt de la carretera d’entrada al municipi es glaçava a l’hivern i, a causa d’això, s’hi produïen molts accidents, alguns d’ells mortals. Quan van arribar les màquines, tothom es va alegrar pel que esperaven que fos un canvi de traçat d’aquella corba ombrívola i gelada dia i nit. Fins que van constatar que les màquines van arribar-hi per instal·lar un radar de velocitat.
El remei que en el seu dia es va prendre, a viles i ciutats, per resoldre la manca d’estacionament, va seguir el mateix principi: no resoldre’l sinó capejar-lo fent pagar. Una solució que a més de ser poc justa perquè discrimina l’accés en funció de la butxaca de cadascú, esdevé novament gravant: pagar per comprar un cotxe (matriculació), pagar per engegar-lo (impostos de carburants), pagar per “empadronar-lo” (impost municipal de vehicles) i impost per aparcar (zones blaves). I com bé saben els nostres governants, a Valls, amb l’oferta de transport públic actual, tenir un vehicle privat no és un luxe, sol ser una necessitat.
Les zones blaves no fomenten la rotació de vehicles ni disminueixen el trànsit: com a molt milloren l’atenció per veure si trobem un forat mentre anem donant més i més voltes al mateix circuit. Sí esdevenen taques d’oli: els conductors deixen el cotxe als carrers adjacents als quals són de pagament. Resultat? Veïns i comerciants d’aquests carrers adjacents demanen que siguin de zona blava perquè a ells els és impossible estacionar. I la història va i s’anirà repetint fins que veiem parquímetres davant el pavelló de Fontscaldes. I de resultes d’això, avui, des de l’Estació Espacial Internacional, quan es mira el nostre planeta, es pot veure el blau dels oceans i els mars, el blau dels rius i dels llacs, i el blau de Valls.
Però tornem al passeig de l’Estació, carrer Avenir, carrer Vallvera i carretera del Pla. A les desenes de zones blaves cal afegir-hi restriccions lògiques: càrrega i descàrrega, guals, espai per a ambulàncies i metges del CAP, minusvàlids... Altres menys lògiques: Maniobres dels tràilers de Caprabo perquè travessin de nit marxa enrere el carrer Vallvera o l’espai reservat pels treballadors del jutjat, que fan una funció social com els professors, les dones de fer feines o els lampistes, i que no tenen una reserva d’estacionament. I queden les il·lògiques: forenses de guàrdia. Anem pel camí de reservar espais pels funcionaris nascuts sota el signe de Gèminis en dia senar. Tot plegat fa que actualment sigui més fàcil trobar dos unicorns rosats fent un vermut a la terrassa del Cítric que un aparcament gratuït.
És obvi que quan tothom vol aparcar al mateix lloc a la mateixa hora cal regular-ho. Fa temps hi havia rellotge que es posava al parabrisa del cotxe i permetia estacionar durant cert temps. Feia la mateixa funció, però de franc. Avui només perviu en territoris considerats “pobres” com el País Basc. Fins i tot a Orio el dia que guanyen el campionat de traineres. A Valls, no estic en condició d’afirmar que costos de la gestió de la vigilància de “les actuals 870 places d'estacionament” (no riguin, és el que diu la pàgina web oficial de VIAS SAM) es compensen cada cop que es treu un tiquet de l’expenedor. Sols puc afirmar que el resultat net d’aquesta empresa municipal que gestiona les zones blaves va créixer un 2% el 2020 i un 12,1% el 2021, segons el Borme. En plena pandèmia.
Si és així, per què no destina aquests diners a comprar o expropiar terrenys per adequar-los com a aparcaments gratuïts? O si més no, no es dediquen a millorar les condicions dels existents? És possible reduir aquestes “870 places” (sic) o alliberar-les de pagament a determinades hores del dia? Com durant la frenètica activitat comercial del carrer de la Cort els dissabtes a la tarda? Ara que hem constatat que els “blaullencs, blaullenques i ‘blaullensakos’” fugen a zones comercials de l’entorn que disposen, entre altres serveis, d’aparcament gratuït, s’ha pensat a repensar la mobilitat de manera integral al marge de fer carrils bici pel centre dels passejos de vianants i els nuclis antics de carrers estrets?
Possiblement, això és una dèria només meva perquè no he sentit a cap dels candidats ni a cap de les candidatures que es van presentar a les eleccions municipals fer una proposta en aquesta qüestió. Probablement, els candidats a administrar-nos devien considerar que aquest no és entre els problemes que preocupen als ciutadans. I certament, potser en tenen, de raó. Si és així perdonin les molèsties. I disculpin, però ara els he de deixar, que he d’anar a canviar el tiquet del cotxe.
