Ara fa gairebé un any, vaig comprar un vehicle Citroën. No disposo de dades concretes però em fa l'efecte que és una de les marques de cotxes més venudes a Catalunya i, només per la simple observació, a hores d'ara deuen córrer pels carrers del país un munt de Berlingo (o el seu germà bessó de Peugeot).
Ni tinc pas cap queixa del funcionament del trasto fins que empro allò que s'anomena el "navegador", aquella eina que, a vegades, ens ajuda a arribar a les destinacions. La meva Berlingo disposa de l'opció d'un munt de llengües per ser assessorat per fer aquests trajectes menys una: la meva.
No fa gaire dies, Àlex Hinojo feia una reflexió molt interessant entorn de la seva interlocució amb una torradora. Ha rebut molts atacs per haver raonat quelcom que és molt normal: Si en el futur hem de parlar amb els nostres electrodomèstics, és demanar molt poder-ho fer en la nostra llengua?
Evidentment, els acarnissats contra Hinojo són els primers que tornarien la seva Berlingo a Citroën si el navegador no els parlés en espanyol. Se sentirien escarafalls a tort i a dret perquè un vehicle que es comercialitza en un territori on més de 40 milions de persones parlen la tercera llengua més emprada del món no els diu: "a cien metros, gire a la derecha".
Que jo reclami a Citroën que el meu navegador empri el català no va contra ningú. Si ho aconsegueixo, els parlants d'espanyol seguiran tenint l'opció que els parli en la seva llengua. Llavors, per què tanta bel·ligerància a una proposta tan raonable? Què els corre pel cap a aquesta gent que els genera urticària que s'obri l'espectre lingüístic on poder triar?
La torradora d'Hinojo ha posat en evidència el discurs espanyolista sobre el suposat conflicte lingüístic. Malgrat ells puguin seguir triant la seva llengua i en puguin seguir disposant, la nostra els fa nosa, els molesta i la volen arranar. El seu discurs no és en defensa del castellà sinó de tancar portes a tot allò que suposi un progrés del català. Gràcies a Hinojo, han caigut les caretes.
Perquè, quan no es tracta de defensar la pròpia cultura sinó de destruir o barrar el pas a la de l'altre, quin nom té? Quina mena de gent són? I quan es desperten, al matí, què fan? Van a la torradora i li diuen: "Hazme un par de tostadas que hoy voy a liquidar un par de lenguas minoritarias"?.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada